Dos partits jugats aquesta setmana han posat de manifest una cosa que ja pareix ser la tònica de les nostres cadets: tant els és buit com carregat. El passat dimecres feren un partit entregadíssim contra el Bàsquet Inca i guanyaren, encara que justet (43-41). Tres dies més tard s’enfronten a un equip que exigia més esforç que mai i feren tot el contrari, amb els dos primers parcials més desastrosos de la temporada, fins el punt que arribàrem a la mitja part amb sols 9 punts (!!) enfront dels 31 del Bahía-Sant Agustí; només dues jugadores (sí! només dues !!!) hi posaren el nervi necessari: na Xisca Torrens i na Magdalena Reynés.
Els fets per tant parlen per si sols. Per què feim un bon esforç el dimecres, si el dissabte ens abandonam totalment?
Seguint la línia de les nostres cadets nosaltres també els en donarem una de freda i una de calenta: enhorabona a totes les jugadores per l’esforç i ganes en el partit disputat contra les inqueres; garrotada i escridassada general per un partit, el de dissabte al territori del Bahía, que més valia ni haver anat a jugar-lo.
El pitjor però és que aquesta darrera derrota ens allunya cada vegada més del quart lloc de la classificació, que era el que esperàvem mantenir.
Què hem de fer al·lotes? Perquè si seguim així perdrem totes les possibilitats de fer un paper digne !…. Vosaltres teniu la paraula!!!
